Resultats de la cerca bàsica: 41

11. adjectivar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (a un element lingüístic) la funció d'un adjectiu. Substantius adjectivats. Adjuntar (a un element lingüístic) un adjectiu. [...]
12. fusteria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofici de fuster, art d'adjuntar posts. fusteria de carcasses Fusteria referida a la fabricació de carcasses de construccions. Botiga i obrador de fuster. Fustam. [...]
13. prefixar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjuntar un prefix (a un radical o a un mot). Fixar per endavant. El termòstat ens permet prefixar la temperatura desitjada. Tarifa prefixada. Objectiu prefixat.  [...]
14. adjunció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'adjuntar. En gram., zeugma. En jur., unió dels béns mobles d'algú als d'un altre, d'una manera inseparable, però que permet de distingir les dues parts. Cosa adjuntada. [...]
15. afixar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc. Adjuntar (un afix) a un radical o a un mot. Afixar el sufix -esa al radical de l'adjectiu pobre. [...]
16. conjugar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjuntar al radical (d'un verb) determinats afixos o introduir-hi alguna modificació formal per expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. El verb començar es conjuga com adreçar perquè la seva [...]
17. acompanyar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Adjuntar una cosa (a una altra considerada com a principal). Acompanyà la sol·licitud amb els documents requerits. Acompanyà el present amb una carta. Acompanyaven el menjar amb un bon vi. Ajudar al moviment (d'una cosa) guiant-la, sostenint-la. Acompanyar la mà d'un nen que escriu un [...]
18. Adjectius amb el sufix -able, -ible
Font Fitxes de l'Optimot
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple: Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
19. de 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ell si no compleix la seva paraula! Serveix per a adjuntar a un adjectiu: Un terme que en completa el sentit. És un home ple de prejudicis. Una acció digna de lloança. Encara està dejú de dir-me res. Àvid de plaers. Desitjós de complaure'l. Culpable d'un crim. El nom [...]
20. Règim verbal de annexar / Concordança de l'adjectiu annex
Font Fitxes de l'Optimot
El verb annexar significa 'adjuntar una cosa a una altra de manera que aquella depengui d'aquesta, li serveixi de complement' i és transitiu. Per exemple: Us annexem les fotocòpies dels certificats corresponents. Amb aquest mateix significat es pot fer servir l'adjectiu annex amb verbs com [...]
Pàgines  2 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>